Una passejada per Bath: Jane Austen, Mary Shelley i Caroline Herschel

 M’agradaria poder-vos dir que he tornat a Anglaterra amb Scarlett però no és així. Encara no soc la conductora experta que tots espereu i que jo mateixa pensava que seria quan arribés l’estiu així que he viatjat en avió i m’he mogut en transport públic pels poblets de la campanya -trens i autobusos- com he fet tota la vida.

Vaig començar l’any 2025 a Cambridge, amb abric, paraigua i bufanda, passejant pels prats que arriben fins a Grantchester però feia dos anys que no vivia un estiu anglès, des d’aquella aventura esbojarrada amb el meu company de viatge. Si recordeu, Scarlett tenia un altre nom i jo no tenia carnet però em va semblar una idea fantàstica comprar-la i deixar-ho tot (casa, feina, poble, seny…) per arribar a Escòcia com a copilot desorientada. Comprendreu que si encara em provoca ansietat l’AP7, els seus camions i la majoria de carreteres que impliquin revolts no m’hagi animat aquest estiu a conduir per l’esquerra.

He tornat a Bath. He visitat aquesta ciutat en altres ocasions amb la intenció evident pels que em coneixeu de perseguir l’estela de Jane Austen. Fins ara, les meves visites sempre havien estat escapades d’un sol dia, amb tornada a dormir a Bristol o Londres. Aquest cop, però, m’ha vingut de gust passar-hi algunes nits, explorar els voltants i anar una mica més enllà del clàssic punt de parada dels turistes, The Jane Austen Centre. Allà és habitual veure visitants fent-se fotos amb la figura de l’escriptora a l’entrada, sense adonar-se que, pocs metres més amunt al mateix carrer, hi ha un lloc amb molta més càrrega històrica: el número 25 de Gay Street, la casa on Jane Austen i la seva germana Cassandra es van instal·lar després de la mort del seu pare, l’any 1805.

Aquella pèrdua va marcar un punt d’inflexió en la seva vida. L’economia familiar es va veure afectada i Jane i Cassandra, sense ingressos propis, van dependre del suport dels seus germans que contribuïen amb unes 460 lliures anuals a la seva manutenció, una suma que equivaldria avui a prop de 60.000 euros.

El número 25 de Gay Street ara és una clínica dental. Cap placa, cap indicació, cap referència a l’antiga casa de Jane Austen. Vaig fer tantes fotos de l’edifici que actualment a Bath deu haver algú que pensi en mi com una fanàtica de les clíniques dentals.

25 Gay Street

Us he de recordar que això no és la guia de viatges que esteu buscant?

Si passegeu amb mi pels carrers de Bath no sabré portar-vos a cap restaurant bo i acabaré proposant-vos fer un picnic a un cementiri humit envoltada de corbs. Però farem els millors berenars del mon a l’estil del Barreter del País de les Meravelles, entrarem a totes les llibreries, us explicaré anècdotes absurdes sobre novel·les victorianes, en algun moment quedarem suspesos en l’espai liminar que dibuixen les gotes de pluja, una frontera entre mons, un silenci, una remor de fada. La major part del temps estaré convençuda que els mapes estan mal fets i caminarem molt d’una manera aparentment aleatòria perquè cap gran descobriment s’ha fet agafant l’autobús per tornar a casa. A no ser que ens equivoquem d’autobús, cosa que és bastant probable que passi.

Si a pesar de tot encara voleu passejar amb mi per Bath heu de saber que farem moltes fotografies de portes i jardins i que saltaré d’un tema a un altre com una granota afamada.

Les cases de Jane Austen

Jane i la seva mare van passar sis setmanes de la primavera de 1799 a Bath convidades pel seu germà Edward que havia llogat el número 13 de Queen’s Square amb la intenció de prendre les aigües termals. Actualment no hi ha cap placa ni indicació que faci referència a Jane. Sabem que es va allotjar aquí perquè va escriure una carta a la seva germana Cassandra explicant que estaven bastant contentes amb la casa, que les habitacions eren grans i els llits còmodes i que un gatet negre i preciós corria per les escales amunt i avall.

13 Queen's Square

Els tiets de Jane, James i Jane Leigh-Perrot vivien al número 1 de The Paragon. De fet era la seva residència d’hivern ja que els estius els passaven a la mansió Scarletts als afores de Reading. Aquesta mansió es va posar a la venda l’any 2021 per quasi 4 milions de lliures. L’hauria comprat a ulls clucs, no us enganyo. Un altre dia us explicaré, potser, la història de com la tieta de Jane Austen va ser acusada de robar un trosset de blonda blanca a una botiga de teles i els vuit mesos que va passar a la presó fins que va ser declarada innocent. Domestiquem ara la meva granota interior i tornem a Bath i a la nostra Jane. L’escriptora ja havia fet alguna visita al número 1 de The Paragon però aquesta va ser la seva primera residència quan va arribar a Bath acompanyada de la seva mare al 1801. Actualment és un apartament vacacional.

1 The Paragon

La tercera casa de Jane Austen la trobem al número 4 de Sydney Place. Hi va viure  entre 1801 i 1805, va ser la seva residència favorita i és l’unic lloc que la recorda amb una petita placa. La vida aquí era alegre i entretinguda, Jane gaudia de les passejades pels Sydney Gardens i acudia amb la seva germana als Assembly Rooms (balls, concerts, te…) Constance Hill va publicar al 1901 un llibre molt interessant, Jane Austen: her Home & Friends, on explica amb detall com eren totes les cases on va viure Jane durant la seva vida i les seves relacions amb amics, veïns i familiars. Segons el que ens explica, el número 4 de Sydney Place devia ser un lloc especialment bonic i lluminós. No va ser l’època en què més va escriure però les seves activitats socials i l’observació directa de les relacions humanes. van representar el desenvolupament de l’esperit crític que es veu reflectit en les seves obres posteriors. El que en aquell moment era el soterrani (cuina, bugaderia i rebost) actualment es lloga com apartament vacacional.

4 Sydney Place

4 Sydney Place

La família Austen es va veure obligada a buscar un allotjament més econòmic i es van mudar al número 3 de Green Park Buildings East on va morir el Reverend Austen el 21 de gener de 1805. Va deixar la seva dona i les seves filles en una situació econòmica molt precària i al març de 1805 es van haver de mudar al número 25 de Gay Street que, com ja us he explicat, actualment és una clínica dental que no ens dona cap tipus de pista del pas de la nostra escriptora per l'edifici.

Un any després, al març de 1806 el seu estatus social va empitjorar encara més i es van mudar a Trim Street. En aquella època era un carrer amb mala reputació i bastant trist i us puc confirmar que ara mateix és molt lleig i sense cap tipus d’interès. Només està a tres minuts caminant de Queen Square però la diferència estètica i ambiental és notable. Una acadèmia d’idiomes, una cocteleria, la part de darrere d’un parell d’hotels amb la sortida de les bugaderies i algun establiment d’estil kistch per fer-se la manicura. Al carrer paral·lel, Upper Borough Walls, es veu un tros de l’antiga muralla medieval de Bath. Ens podem imaginar com de desgraciada se sentiria Jane vivint en aquest carreró i quin alleujament va suposar al cap d’uns quants mesos tornar a Hampshire i mudar-se per fi a Chawton al 1809 on va viure el periode més productiu de la seva vida.

Trim Street

La tomba del pare de Jane Austen

La relació entre Jane i Bath comença molt abans del seu naixement. Aquí es van casar els seus pares George i Cassandra, el 26 d’abril de 1764, a l’església de Saint Swithin. Sant Swithin va ser bisbe de Winchester al segle IX i la seva vida està plena de curiositats i llegendes com a bon sant medieval. El seu miracle més famós és la reconstrucció d’uns ous que se li van trencar a una pobra senyora de Winchester que anava carregadíssima amb la seva cistella. La catedral de Winchester està consagrada al seu culte i resulta que també és on està enterrada Jane Austen. A Sant Swinthin se’l considera patró del temps meteorològic i el seu dia se celebra el 15 de juliol. És un sant bastant popular sobretot al sud d’Anglaterra i un proverbi anglès molt famós ens recorda que si plou el dia de Saint Swinthin plourà durant 40 dies. Us confirmo que almenys a Bath el dia 15 de juliol de 2025 estava molt nuvolat però no va ploure. Desconec què opinaria el sant de Winchester sobre el canvi climàtic però fa vint anys que visito Regne Unit cada estiu i sense cap mena de dubte cada vegada plou menys.

Saint Swinthin per fora

Saint Swinthin per dins

Però tornant als pares de Jane Austen, aquí es van casar i aquí està la tomba del Reverend Austen, a la part exterior, molt a prop de la reixa que dona directament al carrer i bastant malmesa al meu parer.

Tomba del pare de Jane Austen

Tomba del pare de Jane Austen

Mary Shelley

Tothom relaciona Bath amb Jane Austen i més aquest any 2025 en què se celebra el 250 aniversari del naixement de l’escriptora i tot en va ple. En el moment en què escric aquestes paraules no soc a Bath però està a punt de començar setembre i per tant el meravellós festival que se celebra cada any en honor a la nostra Jane des de fa 24 anys. Una immersió absoluta en el periode de Regència durant deu dies de balls, vestits d’època, concursos florals, te i pastissos…

Però m’agradaria recordar una altra dona que també va passar per Bath: la meva estimada Mary Shelley. La llegenda sempre ens fa pensar a una Mary Shelley escrivint Frankenstein durant els dies que va passar a Suïssa, a Vila Diodati, amb Lord Byron, Percy Shelley i John Polidori després d’una nit de tempesta en què estaven avorrits i se’ls va ocórrer inventar històries de terror. La realitat, però,  sempre és una mica més complexa. Mary Shelley és una escriptora de talent estratosfèric però no s’escriu Frankenstein en un cap de setmana, com us podreu imaginar.

Mary va arribar a Bath el 10 de setembre de 1816, poques setmanes després del malson suís que havia resultat ser l’espurna per la creació de Frankenstein. Encara no era Shelley sinó Wollstonecraft Godwin perquè no s'havia casat amb Percy (recordem que ell encara estava casat amb Harriet quan van fugir cap a Europa com amants) L'acompanyava també la seva germanastra Claire que estava tristament embarassada de Lord Byron. La nena, Allegra, va néixer a Bath al gener i els seus escasos 5 anys de vida (va morir lluny de la seva mare a un convent de monges italianes) van ser tan intensos que mereixerien un capítol apart.

Al desembre de 1816 Mary escrivia cartes d’amor a Percy des de Bath. El trobava a faltar i li feia saber amb intensitat, amb les paraules dolces que, si em permeteu l’opinió, Percy no mereixia. Li explicava tendreses de William, el fill que havien tingut junts i que tenia nou mesos en aquell moment (no era el primer. L’any anterior els havia nascut una nena, Clara, morta amb pocs mesos), li demanava que li portés llibres de Londres i li feia saber que estava avançant en la redacció de Frankenstein. Se sap que aquí va assistir a diverses conferències científiques del Doctor Wilkinson que parlava dels usos de l’electricitat per donar vida a matèria inanimada i que haurien servit d’inspiració per la seva novel·la.  Va escriure'n quatre capítols.

Mentre Mary vivia a Bath es va suicidar la seva germanastra Fanny Imlay que tenia problemes de salut mental. Aquest fet va afectar molt Mary que temia un desenllaç així des de feia temps.  Dos mesos després també es va suicidar la dona de Percy, Harriet, ofegada al llac Serpentine de Hyde Park, a Londres. Un parell de setmanes més tard Mary i Percy es van casar aconsellats pels seus advocats per poder assumir la custòdia dels fills de Percy. En qualsevol cas, Percy va ser declarat moralment no apte i la custòdia dels nens va passar a uns familiars propers. Així es com Mary Wollstonecraft Godwin es va convertir en Mary Shelley. Era el 30 de desembre de 1816. Percy tenia 24 anys quan es va casar amb Mary. Ella en tenia 19 i tornava a estar embarassada per tercera vegada.

Mary Shelley va viure a Bath entre setembre de 1816 i gener de 1817. Quatre mesos intensos, dos suicidis, una boda, un embaràs propi, el naixement de la filla de Claire i Lord Byron i quatre capítols de Frankstein. Hi ha poca cosa en la ciutat que recordi el pas de Mary més enllà d’una discreta placa al número 5 d’Abbey Churchyard on va viure, davant de la magnífica abadia i paret amb paret amb els famosos banys romans. També hi ha un museu immersiu i un scape room al costat del Jane Austen Centre al que m’he resistit a entrar perquè m’atabalen moltíssim els llums de neó i tot el que envolta aquest tipus de museus contemporanis.

Situem-nos en l’eix cronològic. Mary Shelley va marxar de Bath al gener de 1817 amb 19 anys. Set mesos després, el 18 de juliol de 1817, moriria Jane Austen a Winchester amb 41 anys. No hi ha cap referència, o jo no l’he sabut trobat, que ens digui que Mary va llegir les obres de Jane o que n’opinava. Si algú en sap més que jo agrairia moltíssim que m’il·lustrés.

Bath, de nou, i un bonus extra

Camino per Union Street que avui en dia és un carrer ple de franquícies però que a la novel·la Persuasió és el lloc per on passegen Anne Elliot i el Capità Wenworth fent reviscolar el seu amor. 

La silueta de Jane dibuixada a les jardineres que adornen els carrers, l’aigua fresca que ofereixen als clients a la llibreria Topping Company els dies de molta calor, pujar fins a la capella de la Magdalena, santa de la meva devoció, per pregar en silenci. És un dels llocs de culte més antics de la ciutat, fora de les muralles. Propietat normanda al segle XI va ser donada als monjos benedictins de l’abadia de Bath que la van convertir en hospital per leprosos al segle XIII. Les vistes des del jardí i des del cementiri son espectaculars i si ens animem a pujar una mica més trobarem el mirador de l’Alexandra Park per admirar Bath des de la part més alta.

Capella de la Magdalena

Bath des de l'Alexandra Park

I el meu bonus extra és el museu Herschel d’astronomia, la casa on William Herschel va descobrir el planeta Urà. William era un músic d’origen alemany aficionat a l’astronomia que va arribar a Bath en 1766 per buscar-se la vida com a músic professional. I ho va aconseguir. Amb ell vivia Caroline, la seva germana, que també es dedicava a la música. Els dos es dedicaven a construir telescòpics i a mirar el cel. Confesso que m’encanta Caroline. Seguint els criteris de l’època no va rebre la mateixa educació que els seus germans però es va plantar a Bath amb 22 anys per acompanyar el seu germà amb la seva carrera musical i va començar a estudiar astronomia, primer guiada per William i després de manera autodidacta. No es va casar mai perquè va patir diverses malalties quan era petita (verola, tifus…) que la van deixar marcada físicament però gràcies a això va viure fins als 97 anys i es va convertir en una gran científica, descobridora d’estrelles i cometes (se la coneix com la caçadora de cometes) Va ser la primera dona d’Anglaterra en rebre un sou com a científica per part del rei George III i formava part de la Royal Astronomical Society de Londres.

Us puc confirmar que les meves passejades per Bath, desorientades i caòtiques, salten com la granota afamada que fa niu al meu cap entre les estrelles de Caroline, els monstres de Mary i la vida de Jane.

I què us puc explicar de les rodalies de Bath… l’església saxona de Bradford on Avon, la llibreria de vell de Frome, l’espígol de la catedral de Wells, la melmelada casolana de Lacock…

Tot això, si voleu, serà explicat en un altre lloc i en un altre moment.

I si vols saber més coses recorda subscriure't aquí: Cartes de Juliet